Quan pensem en el concepte espai públic lúdic, el més probable és que immediatament ens vinguin al cap els clàssics parcs infantils que sovint podem trobar als pobles i a les grans ciutats.
Tanmateix, en una societat que premia la serietat i l’adultesa, és cada vegada menys freqüent l’aparició d’elements jugables en entorns urbans i centres educatius que vagin més enllà del tobogan, el gronxador i el balancí.
Davant d’aquesta situació, cal posar sobre la taula un plantejament: és absolutament necessari que, com a societat, avancem junts cap a una política de joc en entorns urbans i que reforcem la seva inclusió en centres educatius. Els motius que ens hi empenyen són diversos, i abasten des de la necessitat de millorar la salut i el benestar físic i mental de tots els ciutadans, començant pels infants, fins a la de convertir ciutats i pobles urbanitzats en espais més pacífics, accessibles, integratius i inclusius per a tothom.
Què és un entorn lúdic?
Independentment de la tipologia a la qual ens referim, el cert és que qualsevol lloc que ofereixi oportunitats per jugar és un entorn lúdic. Tanmateix, és cert que, com a societat, encara associamos el concepte joc amb el de mainada i amb el d’immaduresa.
Si bé és cert que les paraules joc, mainada i immaduresa no haurien de tenir per se una connotació negativa, és innegable que d’alguna manera se l’atorguem. En conseqüència -i molt injustament-, també relacionem el joc amb la manca de productivitat. Aquesta suma de factors, en una societat que premia l’alt rendiment i que “menysprea” l’oci, es tradueix en que cada vegada ens veiem més allunyats del joc en els entorns urbans.
No obstant això, els estudis afirmen que el joc és un ingredient essencial per a una vida llarga i saludable. No en va, el teòric del joc Brian Sutton Smith va afirmar que “l’oposat al joc no és el treball, sinó la depressió“, una malaltia mental que ha augmentat la seva prevalença durant els últims anys i que, de fet, avui és considerada com la pandèmia de la modernitat.
Quin és el paper del joc en la infància?
En paraules del psicopedagog Francesco Tonucci: “Una bona joguina és aquella que, sense ser res concret, pot arribar a ser-ho tot“.
Per als infants, el joc és el principal mitjà de vida i aprenentatge, doncs a través d’ell desenvolupen les seves capacitats personals i col·lectives, així com les seves habilitats psicomotrius, mentre alhora estimulen els seus sentits i es relacionen amb l’entorn.
Es tracta d’ una activitat experimental, espontània i creativa que sorgeix de forma lliure en l’espai i el temps. Per això, un dels principals reptes dels equips tècnics que dissenyen jocs de nova generació consisteix en una premissa aparentment senzilla, però molt difícil de portar a la pràctica: fomentar el risc i la curiositat en l’entorn, però eliminar el perill.
El concepte de ciutat jugable: ¿una realitat?
Malauradament, a la majoria de les ciutats és cada vegada més complicat trobar espais naturals i infraestructures per jugar que vagin més enllà del parc, i això només erosiona encara més la nostra salut física i mental. En un sistema que ha arribat a considerar l’oci com “una cosa que s’ha de guanyar” en lloc d’un dret, les ciutats no tenen llocs que siguin universalment lúdics, atractius per a ciutadans de totes les edats, classes i habilitats.
Si bé els parcs infantils clàssics actuen com una possible resposta a aquest problema, aquests no sempre són els millors exemples de jocs accessibles. Les ciutats, doncs, necessiten més espais públics que siguin accessibles, inclusius i que incentivin el joc.
Així doncs, necessitem més intervencions en l’àmbit públic que impulsin el joc i que permetin als ciutadans alliberar l’estrès, “reduir la velocitat” de les seves vides quotidianes, interactuar amb els espais, revitalitzar-se i rejovenir-se, celebrant el joc i entenent-lo com una necessitat inherent a la condició humana i que no només no està renyida amb la productivitat, sinó que la potencia.
Els espais de joc com a resposta al color gris de la vida urbana
L’autor de Warped Space, Anthony Vidler, afirma que la por, l’ansietat i l’aïllament són emocions que estan íntimament lligades a l’estètica de l’espai.
Per comprendre com la felicitat de les persones es pot veure directament afectada per l’entorn local en què es troben, l’aplicació Mappiness (amb seu al Regne Unit) va entrevistar de forma diària els seus usuaris llançant-los una simple pregunta: quan, on i amb qui eren feliços. En sintonia amb això, també se’ls va qüestionar quins eren els seus nivells de felicitat.
Els resultats de l’estudi van ser sorprenents. A través de les dades recaptades, es va arribar a la conclusió que les persones presentem nivells més baixos de felicitat en entorns urbans construïts, en comparació amb els entorns naturals. Aquesta premissa, traslladada a l’ àmbit infantil i reforçada per la psicologia ambiental, es tradueix en que els nivells d’ estrès en infants augmenten quan disminueix la presència de la natura en el seu entorn.
Davant d’aquesta problemàtica, és difícil oferir una resposta uniforme, ja que evidentment com a societat no podem deconstruir les ciutats ni les seves respectives infraestructures. No hem de deixar de banda que els entorns urbans ens faciliten la vida quotidiana, ens interconnecten com a societat i són, al cap i a la fi, el bressol i el motor del nostre creixement econòmic, per la qual cosa seria una locura proposar eliminar-los del tot.
Tal vegada una opció més lògica o raonable seria integrar el joc en la vida urbana i fomentar-lo en totes les seves formes i escales, no només per animar i revitalitzar les ciutats, sinó també per permetre que joves i adults puguin “trencar el gel” entre si, interactuar i divertir-se, potenciant la imaginació, la socialització, la lògica i el desenvolupament de la seva autonomia en entorns urbans més verds, inclusius i lúdics.
Iniciatives com “Barcelona dona molt de joc“, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, són un clar exemple de la classe de política que pretén transformar la ciutat en un espai dinàmic, amable, versàtil i integratiu.
De ciutats jugables a patis habitables
Com dèiem, el joc és un element essencial en totes les etapes de la vida. Tanmateix, durant la infància cobra un paper, si és possible, encara més rellevant.
En aquest sentit, el pati del centre educatiu no s’hauria de veure únicament com un espai d’esbarjo, sinó que es tracta d’un racó de vital importància per a l’adequat creixement de nens i nenes: el pati del col·legi és el lloc on els infants aprenen, creixen, interactuen, observen i, en definitiva, viuen una bona part del seu desenvolupament com a persones.
Tanmateix, sovint els elements de joc clàssics que protagonitzen els parcs i els patis educatius no ofereixen el dinamisme que els infants necessiten. Per això, a Gecko Walls apostem per la creació de patis habitables en els quals prestem atenció als detalls que marquen la diferència.
Tot i coneixent elsbeneficis de l’escalada en centres educatius, no ens limitem al rocòdrom com a única forma de desenvolupament i creixement dels infants. Així doncs, a partir d’un concepte més acurat de l’estètica, transformem els espais verds dels patis educatius -on la vegetació, els arbres i les zones ombrívoles acollides i protegien els infants- en racons màgics, donant-lis la tornada als conceptes de jugabilitat i habitabilitat.
De la mà del nostre distribuïdor Galopín Playgrounds, tractem de construir, de forma harmoniosa amb el medi natural, una amplíssima gamma d’elements de joc i materials didàctics, tan variats com els que pot oferir la natura, que permetin obrir les aules a l’entorn i explorar altres formes d’aprenentatge.
Per què necessitem que les nostres ciutats i centres educatius siguin més jugables?
Definitivament, és important que fem un pas més enllà i que pensem en la ciutat com una realitat plurifuncional i integrativa que afavoreixi el creixement interpersonal i el desenvolupament de tots els seuss habitants, doncs, tal com apunta el sociòleg i psicòleg José Antonio Corraliza, «som els llocs que habitem».
Així, hem d’apostar per polítiques que pretenguin crear espais exteriors i interiors de qualitat -i, en la mesura del possible, que estiguin creats a partir de materials naturals per fomentar la sostenibilitat i cuidar el medi ambient-, ja que aquests entorns seran els racons que acolliran els nostres infants i els permetran desenvolupar-se a través de la imaginació i el joc.
Hem de ser conscients de la importància del joc en qualsevol moment de la nostra vida i intentar fer petits canvis en els centres educatius, ja que hi transcorrerà una bona part de la vida quotidiana dels nostres infants, en els espais urbans i en els entorns més directes dels més petits, per oferir-los l’oportunitat de créixer des d’un lloc més amigable i acollidor.
Al cap i a la fi, descobrir el món investigant, experimentant, “impregnant-se” de vida i coneixent-la en totes les seves formes; en definitiva, jugant… és una experiència que tot infant mereix viure.
